Woody Allen guanya el partit: Match Point

Woody Allen passarà a la història com un dels grand directors de la nostra època. Admirat per uns i criticats per uns altres, Allen resta impassible al pas del temps i any rere any ens ofereix una nova pel·lícula. Aquest director americà amb trets europeus sap el que és explicar una història. Sap com sorprendre l'espectador, com fer-li creure la història més incrèdula i a més, té bon ull pels actors. Match Point recull totes aquestes característiques. Allen canvia la seva estimada Nova York per Londres i ens explica la història d'un jove jugador de tenis humil que poc a poc, es va fent un lloc a l'alta classe anglesa ajudat per la seva família política.

L'home és capaç de fer qualsevol cosa per conservar la seva posició i les seves riquesa? Aquesta és la preguna que planteja aquest nou Allen. Un Allen, que jo he redescobert, amb una història més enigmativa, més negra que mai i amb uns tocs d'humor que, això sí, manté com en totes les seves pel·lícules. Jonathan Rhys Meyers representa al màxim el seu paper, és el jove que totes les dones voldrien per les seves filles; Emily Mortimer (la dona de Rhys Meyers està esplèndida en el paper de dona submissa que vol la màxima felicitat pels seu marit, fins al punt que arriba a fer ràbia a l'espectador, i Scarlett Johansson està bé en el seu paper de dona que aparenta estar avançada als temps, però que no pot escapar de la societat.

Així doncs, Match Point ens mostra un Allen que ens agrada i que esperem que continui així, sobre tot en la pel·lícula que rodarà, ben aviat, a Barcelona.