Tristan + Isolda: una nova adaptació

Tristan + Isolda, la nova pel·lícula del director de Rapa Nui i Waterworld, entre altres, explica la llegenda de dos joves amants dividits per l'honor i per l'enfrontament entre territoris. Tristan, un jove anglès a qui els irlandesos van matar els seus pares, coneix (per unes especials circumstàncies) a la jove princesa irlandesa, Isolda. Com és habitual en aquestes llegendes, els joves s'enamoren però les circumstàncies van que s'hagin de separar. Finalment es retroben per no poden estar junts, Tristan es deu a la seva terra i al seu rei, Marke.

Així doncs, estem davant d'una altra adaptació cinematogràfica d'una llegenda/mite com Romeu i Julieta o Lancelot i Ginebra. Adaptació que no agradarà als entesos ja que oblida molts punts importants de la llegenda (com diria una amiga meva, on està la Isolda de les mans blanques), però que, en canvi, agradarà a tots aquells que no esperin massa de la pel·lícula. I sobretot la pregunta final serà, qui és més guapo el Tristan o el Marke? Jo em quedo amb el Tristan.

Entre copas

Entre copas m'ha sorprés. Una història senzilla, explicada de froma planera, que aconsegueix arribar directament al cor sense ser una pel·lícula d'amor. Dos amics passats ja dels 40 decideixen passar una setmana junts com a comiat de solter d'un d'ells.
A través de dos personalitats molt diferents, ens ensenya dues visions divergents de la vida, dues maneres de viure molts reals. És facil sentir-se identificat amb algun dels personatges, però, a la vegada, veus en tots dos la realitat del comportament humà. Podem veure la part positiva i la negativa de ser un "guaperas" i de no ser-ho: com sobreviure en tots dos casos.
Amb quin dels dos personatges et quedes? A mi em sembla que el perdedor és el que surt guanyant.... Dono un vot de confiança perquè així sigui.
Per cert, mentres veia la peli he decidit que demà compro una bona ampolla de vi per gaudir-la amb un bon sopar i, naturalment, una bona companyia.
Que vagi de gust!

Waiting for the Oscars

Un any més, crítics, aficionats al cinema i espectadors fan les seves suposicions i travesses sobre qui seran els guanyadors dels cobdiciats premis Oscar. Quan tan sols falten unes hores perquè s'entreguin els guardons, Punt d'Informació també decideix participar en la tradicional travessa i deixar clar quines són les seves guanyadores.

Millor pel·lícula: Brokeback Mountain (tot i que la millor pel·lícula de l'any és Match Point, que s'haurà de conformar amb l'oscar al millor guió original i al Goya de millor pel·lícula estrangera).
Millor director: Ang Lee (el millor director ha de ser el que ha fet la millor pel·lícula).
Millor actor: Philip Seymour Hoffman
Millor actriu: Felicity Huffman (tot i que ens ha agradat molt l'actuació de Keira Knightley a Orgullo y prejuicio).
Millor actor de repartiment: George Clooney
Millor actriu de repartiment: Rachel Weisz

I després d'això, només ens queda esperar per criticar a guanyadors i perdedors per igual. Sort a tots!

Quan sigui gran vull ser REINA del ballet de La Bella Durmiente

Com a petit homenatge a La Trinca, he entrat al Teatre Principal de Lleida pensant "Es avui quan ho faré, per primer cop... perquè un dia és un dia, o ara o mai...." i m'he preparat per
veure el meu primer espectacle de Ballet.
Déu meu.... quina decepció.....!!!!! Digueu-me ignorant, superflua, freda,.... m'importa un pito: no m'ha agradat gens ni mica.
Quanta parafernàlia, quant maquillatge, perruques velles i mal posades, ballarines descompasades ... a vegades em semblava que estava veient una sàtira, una comèdia sobre la dança.
Però bé, abans de despotricar, us diré que tenia davant meu al Ballet de San Petersburgo. Sona bé, oi? Doncs mira: sonar... sí que sonava bé... però si el pobre Tchaikovsky levantara la cabeza...
A veure, com us explicaria jo.... Ballar, ballar... o sigui, piruetes, saltets i voltetes: les noies i el príncep. La resta....como que no. Els que fan de rei i reina: dignes de veure, dignes de la pitjor peli de cine mud de la història. No foten res, quatre gestos mal fets, i a sobre, es pasen l'estona sentats. M'agradaria saber quan cobren.
La resta de nois: quatre passets mig afeminats i punt.
La fada dolenta: un tio. Hem arribat a la conclusió de que és un home perquè cap de les ballarines vol fer de "lletja".
I el príncep? Mare meva quan hem vist el príncep!!!! Quina cara més rara...quin cos més raro.... quins malucs més raros.... quin paquet més raro.... es que: tot era molt raro.....
La princesa? Tot s'ha de dir: és la que més s'ho curra, la pobre (espero que cobri també més que la resta).
Es salven els vestits, veus com som bons i salvem alguna cosa?

Aixó si, un 10 per la ciutat de Lleida: un públic excelent, que aplaudia continuament (inclós quan no tocava). Cal destacar el gran nombre de families amb criatures que, a més, es portaven de fàbula... molt millor que nosaltres, tot sigui dit.

Signat: la fada dolenta, dona.