Con Rubianes, de Lleida al cielo

Em trec el barret, senyores i senyors, davant d'en Pepe Rubianes i la seva actuació al Teatre Principal de Lleida. El dia 21 de febrer de 2006 serà una data que recordaré amb un somriure d'orella a orella.
Comença l'espectacle amb uns deu minuts, aproximadament, on el públic està pendent de l'escenari mentre solament s'escolta la veu d'en Rubianes explicant el perquè de la seva dedicació al teatre. I quan s'obre el teló.... mare meva... no pots parar de riure.
El seu humor groller, picant...si vols: marrano (si, teniu raó...) però és tan personal, tant Rubianes... L'èxit és rotund. El públic del teatre es rendeix als seus peus, jo la primera.
Quan vingui algun dels meus amics/amigues a plorar-me les seves penes, penso enviar-los al teatre a veure al Pepe Rubianes: surts com nou i amb una energia i unes ganes de menjar-te el món... que te quiten lo bailao.
Solament em queda per dir: gracias Pepe. Yo me iría contigo de gira como público gratis. Cuando sea millonaria, te aviso y me apuntas.