Quan sigui gran vull ser REINA del ballet de La Bella Durmiente

Com a petit homenatge a La Trinca, he entrat al Teatre Principal de Lleida pensant "Es avui quan ho faré, per primer cop... perquè un dia és un dia, o ara o mai...." i m'he preparat per
veure el meu primer espectacle de Ballet.
Déu meu.... quina decepció.....!!!!! Digueu-me ignorant, superflua, freda,.... m'importa un pito: no m'ha agradat gens ni mica.
Quanta parafernàlia, quant maquillatge, perruques velles i mal posades, ballarines descompasades ... a vegades em semblava que estava veient una sàtira, una comèdia sobre la dança.
Però bé, abans de despotricar, us diré que tenia davant meu al Ballet de San Petersburgo. Sona bé, oi? Doncs mira: sonar... sí que sonava bé... però si el pobre Tchaikovsky levantara la cabeza...
A veure, com us explicaria jo.... Ballar, ballar... o sigui, piruetes, saltets i voltetes: les noies i el príncep. La resta....como que no. Els que fan de rei i reina: dignes de veure, dignes de la pitjor peli de cine mud de la història. No foten res, quatre gestos mal fets, i a sobre, es pasen l'estona sentats. M'agradaria saber quan cobren.
La resta de nois: quatre passets mig afeminats i punt.
La fada dolenta: un tio. Hem arribat a la conclusió de que és un home perquè cap de les ballarines vol fer de "lletja".
I el príncep? Mare meva quan hem vist el príncep!!!! Quina cara més rara...quin cos més raro.... quins malucs més raros.... quin paquet més raro.... es que: tot era molt raro.....
La princesa? Tot s'ha de dir: és la que més s'ho curra, la pobre (espero que cobri també més que la resta).
Es salven els vestits, veus com som bons i salvem alguna cosa?

Aixó si, un 10 per la ciutat de Lleida: un públic excelent, que aplaudia continuament (inclós quan no tocava). Cal destacar el gran nombre de families amb criatures que, a més, es portaven de fàbula... molt millor que nosaltres, tot sigui dit.

Signat: la fada dolenta, dona.