Entre copas m'ha sorprés. Una història senzilla, explicada de froma planera, que aconsegueix arribar directament al cor sense ser una pel·lícula d'amor. Dos amics passats ja dels 40 decideixen passar una setmana junts com a comiat de solter d'un d'ells. A través de dos personalitats molt diferents, ens ensenya dues visions divergents de la vida, dues maneres de viure molts reals. És facil sentir-se identificat amb algun dels personatges, però, a la vegada, veus en tots dos la realitat del comportament humà. Podem veure la part positiva i la negativa de ser un "guaperas" i de no ser-ho: com sobreviure en tots dos casos.
Amb quin dels dos personatges et quedes? A mi em sembla que el perdedor és el que surt guanyant.... Dono un vot de confiança perquè així sigui.
Per cert, mentres veia la peli he decidit que demà compro una bona ampolla de vi per gaudir-la amb un bon sopar i, naturalment, una bona companyia.
Que vagi de gust!
2 comentarios:
M'alegro que t'agradi Entre Copas. Esperem que el director, l'Alexander Payne, continui fent pel·lícules com aquesta i et deixin tan bon gust de boca.
jo vaig gaudir de la pel.licula amb una bona copa de vi negre i em vaig sentir identificada amb els dos personatges.
Tot te sentit a la vida nomes depen de com vegis l´ampolla.
Publicar un comentario